Treball versus Oci

Classe de filosofía, el professor comença a explicar el tema treball/oci, ens fa reflexionar sobre què és això de treballar. Dóna algunes idees interessants: conclou que tinguem la feina que tinguem, tots soms artistes perquè en últim terme tots transformem la realitat.
Pensar que el treball serveix només per guanyar-se la vida, que treballem per diners , seria un reduccionisme. El treball és el lloc on desenvolupem els nostres talents, té a veure amb la realització personal i amb la nostra felicitat. És una oportunitat de realització personal i és una sort poder tenir la feina que s’adiu més amb els nostres talents.
Mentre anava parlant m’anava sentint ben reflectida en tot el que dèia. He entès ben bé perquè les agressions que he rebut últimament a la meva feina m’han afectat tan profundament, fent trontollar els meus fonaments interiors. La clau de tot plegat és evitar que mai més em torni a passar una cosa així, interioritzar que he de deixar a banda tota aquesta implicació personal a la feina i transformar-me en funcionària, sense cap interès …… com en dèiem? Elefants blancs? ..… i mireu que n’hi han, no vindrà d’una !!!
Però dins meu, em pregunto si he de deixar que sigui gent aliena a mi els que m’hagin de fer modificar els meus prinicipis personals. Per reflexionar-hi !!!
Ei i per no acabar amb mal gust de boca, el més bo de tot va ser al final… l’oci que complementa el treball. Què creieu l’oci el tenim per poder treballar o treballem per tenir oci?