Panacotta de Toffee

Voltant pel ciberespai he trobat aquesta recepta, fàcil i deliciosa. La Panacotta m'encanta i en el blog la cuina de casa he vist que era molt senzilla de fer. Bon profit !

Ingredients: (per 4 flameres)
250ml de llet
250ml de nata líquida per cuinar
17 caramels Werther's Original
3 fulles de gelatina

Preparació:
Escalfar en un cassó la llet, la nata i els caramels, remenant fins que es desfacin els caramels. Afegir la gelatina prèviament hidratada amb aigua freda. Barrejar bé i repartir en motlles tipus flameres. Deixar a la nevera fins que qualli (unes 4 hores). Servir ben fresquet decorat amb nata muntada.

No estic inspirada

No estic inspirada, no m'agrada el caire de destrucció massiva que agafen els de l'Ajuntament, m'entristeix profundament que el poble hi perdi. Els pobles es distingeixen, entre altres coses, pels valors que tenen, Castelló 2000 és un valor.
La música m'ajuda a pensar que hi ha món Muga enllà i que sempre hi ha un futur que espero sigui millor, lliure d'odis i ressentiments:

http://www.youtube.com/watch?v=P1lwJRTZMIA

La Casa del Sol Naixent

Recordeu la mítica cançò?
No tenia ni idea que Pink Floyd la tingués, em semblava que era una cançò popular.
Gràcies youtube !! Genial, m’encanta .....
http://www.youtube.com/watch?v=eYzQspdn4J0&feature=related

Per als nostàlgics:
Hi ha un casalot a Nova Orleans,
se'n diu "El Sol Naixent",
i ha estat de molts, la perdició;
jo en sóc un cas vivent.

La mare era modista,

tenia molt bones mans.

Mon pare era un borratxó,

allà a Nova Orleans.
..........

Les Mares d'Srebrenica

Emotiu i intens en emocions l’acte que vam tenir l’honor de viure a l’Auditori de Girona.
Les mares d’Srebrenica van obtenir el Premi LiberPress 2007 per la seva lluita constant per les llibertats i la democràcia al seu país, denunciant el genocidi de Bòsnia.
Durant l’acte anava pensant quina fortalesa la d’aquestes dones, amb les situacions tan extremes que han patit, d’on treuen el valor per tenir aquest ànim de lluita i de superació. Tota una lliçó de dignitat, d’humanitat i de valentia.
I una alegria afegida, Fotògrafs per la Pau va obtenir el premi d’associacions, una manera de veure reconeguda la tasca solidària que fan des de fa temps. Aquest premi em va agradar especialment sobretot pel President Miquel Ruiz que es mereix un reconeixement a tota la dedicació i a la feina feta.
També vam poder veure com recollien el premi el cantant Raimon, Marjane Satrapi, i un interessant Carles Bosch. El Periodista Enrique Meneses també va ser guardonat però per malaltia no va poder recollir-lo personalment.
Una agradable vetllada presentada per la Marta Gibert (smuakis maca!) i en Gil.
Com diu en Miquel Ruiz el nostre premi és el somriure de les Mares i un HVALA !! EP !!

Enemics

Aquelles coses que em passen em provoquen impotència i em fan sentir una ràbia que necessito calmar. Voltant per la xarxa he trobat aquest article sobre els enemics, de l’escriptor Toni Sala. És com el complement de la máxima que heu afegit al post sobre les lleis de Murphy: “tot cau pel seu propi pes”
No ho sé, en tot cas l’he trobat balsàmic:

"(....)Qui no es fa enemics és perquè no vol. La majoria de cops, l’enemic és circumstancial i no germina. Enemics intensos i efímers: el que, al cine, ha vingut a menjar-se les crispetes a la butaca immediata, lentament i amb la boca oberta; el que, a la platja, engega un transistor i tria la cançó més ensucrada; el que fuma a la taula del costat; el propietari del gosset que us ensuma i ensuma les rodes del cotxe nou; el que ha escrit un article insoportable.
Però els millors enemics són els de trajecte llarg, els companys de viatge. No se sap si ens els creem nosaltres o si són ells que ens han creat, fent-nos un oprovi. De vegades triguem a descobrir-los, però no els podem evitar. Podem, com a molt, oblidar-los. No hi fa res: existeixen, duren, reapareixeran.
No cal tenir pressa. És una inversió a llarg termini, una aposta a risc zero. Poques coses hi ha tan rendibles. No ens podem haver equivocat. Prenguem-nos els motius a crèdit, si cal. Tot és esperar. El moralista censurador feia part d’una xarxa de pederastes, o acaba per caure en el cinisme bé de preu, l’alta expressió de la ganduleria. L’ex que va deixar-nos per l’amant ara resulta que ens troba a faltar. L’home de la calma, dels consells i dels cants a la vida va saltar d’un trentè pis.
La vida gira i regira la truita. Res de venjances, que són la victòria de l’enemic. Amb que existeixi n’hi ha prou.
Tenir enemics fa patir, perquè enemistar-se de debó és enemistar-se amb un mateix. L’enemic efectiu es du a dintre. Ens fem virtuosos de l’enemistat, virtuosos de l’emprenyada amb nosaltres mateixos. De nit maquinem, i el que no mata engreixa. El cas és no anar sol pel món.
( 13 de juny del 2006, El Punt )

Aniversari amb margarides grogues

Narcís Comadira

" Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d'estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l'espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s'incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides. "

Pensareu, que és el seu aniversari? doncs no... senzillament m'agrada aquesta poesia: fa un any i fa mil anys i fa un dia només .... mmmm quina delícia.

Legalitat i legitimitat política

Aquests dos conceptes sovint van agafats de la mà, però no sempre. Una decisió és legal quan s’adequa al que estableixen les lleis. I una decissió és legítima quan els ciutadans la perceben com a tal, en ajustar-se a un sistema de valors socials que van més enllà de la pròpia llei escrita.
Mirant com ha quedat el panorama polític a l’Alt Empordà, i sobretot en el nostre poble, no és estrany que alguns governs no siguin considerats legítims pels seus ciutadans.
Estem vivint uns moments de desprestigi de la política. La población ha perdut el respecte pels polítics en veure traïda la voluntat popular expressada a les urnes i que s’han traduit en uns pactes de govern dirigits únicament a obtenir poder.
No és estrany doncs que en les eleccions proliferin els vots en blanc, com un missatge efectiu i ben directe a la classe política. Els partits polítics es troben cada vegada més allunyats de la realitat social, quan tant en la teoria com en la pràctica haurien de ser-hi propers, això fa que hi hagi desmobilització ciutadana, que la credibilitat del sistema estigui en crisi, i que hi hagi manca de confiança envers els polítics.
Ser polític en el teu poble és un privilegi, un honor i una gran responsabilitat. I exigeix un alt grau de moralitat i ètica que s’hauria de tenir sempre en compte.