No estic inspirada
No estic inspirada, no m'agrada el caire de destrucció massiva que agafen els de l'Ajuntament, m'entristeix profundament que el poble hi perdi. Els pobles es distingeixen, entre altres coses, pels valors que tenen, Castelló 2000 és un valor.
La música m'ajuda a pensar que hi ha món Muga enllà i que sempre hi ha un futur que espero sigui millor, lliure d'odis i ressentiments:
La música m'ajuda a pensar que hi ha món Muga enllà i que sempre hi ha un futur que espero sigui millor, lliure d'odis i ressentiments:
entrada de duna a las
15:12
4 comentarios:
Hola, Duna.
Com veig que no escriu ningu, m'animo.
La canço es molt bona, pero saps de que parla?
Et dire una cosa, no es coneix ningu que parli d'odis i no els practiqui, ningú que parli de destruccio, i no la practiqui, ningu que parli de injusticies i no les practiqui.
No utilitcis tantes vegades aquestes paraules.
El mon Muga enllá es tan odios, injust i destruït com el Muga ença.
No mès en afecta lo que veiem.
Com t'ha afectat a tú.
Pau i Amor per tothom.
Certament no tinc ni idea del què diu la cançò, el meu anglès arriba només a nivell intuitiu, ara bé la melodia m’agrada i em relaxa, cosa que necessitava !!!
Discrepo en el que dius, penso que hi ha gent justa, coherent i pel fet der dir-ho no deixar de ser-ho. És amb aquest tipus de gent que m’agrada relacionar-me.
En el meu cas particular et diré que he sentit odi quan m’he sentit directament agredida. Destrucció?, un cert sentiment de revenja sí que tinc, però no sé si seria capaç de portar-lo a terme. Odi, revenja són sentiments que no són propis de mí, o sigui que m’estimo més ignorar la gent que m’ha provocat aquests sentiments i que pel que veig amaga la seva incompètencia a còpia de critiques i de destrucció, incapaç d’assumir decissions pròpies.
Penso que un Ajuntament és continuïtat i respecte per les persones (sobretot pels treballadors). Que les coses s’han de canviar, totalment d’acord, però s’ha de saber fer.
Muga enllà hi ha els mateixos defectes que aquí o potser pitjors, però com deia Fages de Climent: és tan gran l’Empordà, ample, esbatanat i llís…
Bona tarda, Duna.
La justícia i la coherència solen ser termes d'equilibri. L'odi i la destrucció extrems desequilibrats que els teus escrits traspuen amb facilitat.
En el entorn que et mous, entenc que hi ha poques ocasions de relacionar-te amb persones com les que descrius, per què, si no, necessitaries l’entorn escrit, anònim de un blog per desfogar-te?.
Si lleixes l’escrit del anònim e intentes comprendre’l entendràs que no vol ser un atac si no, una alerta en el camí que has emprès (no tinc ni idea si abans del canvi, sobtat, ja tenies “sentiments no propis de tu mateixa).
Pobre Fages de Climent i d’altres que son nombrats per reflexa idees pròpies sense ser ho, per que la majoria de vegades son utilitzades sense ton ni son. L’Empordà es ample, esbatanat i llis, tot lo contrari, tu puc ben assegurar, de les persones,..... totes les persones.
Firmat: Transparent
Pau i Amor
Hola transparent
M’agradaria que concretessis quins escrits meus traspuen odi i destrucció. Seria bo de comentar-ho.
Jo tinc molts entorns (familiar, personal, laboral...) i et ben asseguro que la gent que de veritat aprecio són ben legals. Vaig encetar aquest blog perquè em va venir bé i tenia ganes de no perdre alguns coneixements que si es deixen de practicar es perden.
Discrepo totalment en el què dius de les persones, n’hi ha de ben generoses, obertes i planeres, només cal que siguem una mica oberts de mires per trobar-les.
Va, que encetarem debat !
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio